| Lletra | Sota un cel blau vessant claror,
bella i florida que brinda a l’amor
batent-li el cor igual que un mall,
s’estén ufana de seny i treball.
És d’una comarca que té riu
no molt allunyada n’és del mar,
terra ferma té, tot l’hi somriu!
per això molts se n’han enamorat.
Sant Ramon encimbella
de la ciutat vigilant,
rep l’oreig com un bell cant
del Montseny i Montserrat.
Unida sempre a Barcelona
dels catalans la gran ciutat,
on sempre l’ona l’acarona
des del Besòs al Llobregat.
Al pla, el conreu l’hi ha donat vida
també uns turons l’hi fan suport,
transmetent l’aire que es respira
que fins abriga nostres cors.
La joventut, alegre, ufana
amb potents cants com bells pomells,
en fa ofrena d’una sardana
per a tothom, joves i vells.
Rebent-la com una gran besada
d’aquesta vostra joventut,
i, en serà sempre memorada
enaltint la vostra virtut.
I, enarborant nostra senyera
amb força farem brandejar
que en sigui orgull sense quimera
per nostre estimat Cornellà. |
