| Lletra | L’aigua, que ve dels enllàs
és blaveta de color.
El mar blau, l’onada no.
Quan manyaga o no desfàs
a la sorra que grogueta
aquesta aigua que et festeja
de què és feta, d’on és treta?
Es fa d’aire amb llum d’albada
o de gotes de rosada
o qui ho sap de què n’és feta?
Tu que fas de festa gesta
per trobar ponent encès
o per l’aire d’una aresta,
vols festa més festa festa
que mirar Llafranc com és?
Sorra neta i aigua clara
i les nits de lluna plena
s’ha vista més d’una sirena
que s’hi renta bé la cara.
Dalt la penya hi ha l’ermita
mig ermita mig hostal.
Tota nau es veu petita
contemplada d’allà a dalt.
Al rompent l’ona no salta.
Ve la nit i tot dormia
dorm que dorm, fins que sortia
un sol gros vermell de galta
que donava amb llum bon dia.
I tot brilla i tot remou’s
i amb la llum que fa camí
veus Llafranc amb colors nous
estrenats cada matí. |
