| Lletra | Curts:
Entrant a mar, cara a mig jorn
com dant el pit i emprès per uns turons
hi ha un poble sa, blanc com la neu
ben protegit per Sant Mateu.
Té la vila mare un punt més alt
molt arrecerada en el serrat,
mirant com el fill se li ha fet gran
i veu que del mar s’ha enamorat.
Amorosa va cantant, ell va cantant,
contemplant els rics conreus, els rics conreus,
i veu la vil•la al davant, que hi dansen
noies i hereus, noies i hereus.
Llargs:
L’hivern ni fa de primavera
fins la tardor es triga a sentir,
quasi l’estiu es toca sempre
amb l’estiuet de Sant Martí.
Vil•la amb sang jove dins de les venes
molts braus marins li han dat tribut,
ja comandaven naus de veles
d’elles en feren llur escut.
En son ses noies ses poncelles
lluent perfum d’un bàlsam fi,
corrent pel camp segant roselles
prenent l’aroma que fa el pi.
El mar les besa amb ses onades
fent saltirons, en van dansant
rosats son rostres em somriuen
fent-ne rotllanes amb les mans.
I amb fadrins belles sardanes
sempre més n’han volgut dansar,
en són unes dignes germanes
de les noies de l’Empordà. |
