| Lletra | Fits tots ulls en la nostra senyera
que ens duu de l’Empordà i del Montserrat
les cançons que centúries enrera
eren l’orgull d’un poble agermanat,
al ritme miracler de la sardana
ací ens trobem llaçats amb mans i cor.
Estès un braç, un altre braç demana
i el seny diu, diu d’una fe
d’una fe que mai no mor.
Si a Déu plau per les ballades
minyona, com no hi vindràs
amb dos clavells en el rostre
i un feix d’espigues al braç?
Si penses com refila la tenora
cantussejant records benvolguts
vindràs!
Cofat de blanc
que t’espera el fadrí!
I escampa per la plaça
sentors de romaní
Cofat de blanc (bis)
Mira el cercle d’orenetes
que corona el nostre escut
i l’or i sang que pidola
peus lleugers pel temps perdut.
Elles juguen fen rotllada
damunt d’un blau infinit
tot parlant a punta d’ala
dels amors que guarda el pit.
Junyint, els cors, amb nostra ensenya
i l’estendard brandant al vent
viurem l’immensitat de la sardana
eternament. |
