| Lletra | Es gentil, és franca i és senzilla
i a tothom captiva, la pubilla...
Del seu cor els sentiments espilla
prodigant-los a gratcient.
La pubilleta és tan encisera
com una rosa de primavera,
com una aucella l’ala lleugera
com una estrella del firmament.
Pel seu encís sent el galant
l’amor triomfant
i sospira i sent recança
quan va allunyant-se...
Dintre la Devesa van fent rodona
els fadrins dansaires de l’Empordà
i de les tonades sent el goig Girona
i fins tots els arbres s’han donat la ma.
El bell aplec quin goig que fa!
Dansant, dansant, com hi gosa la pubilla!
Sent l’ardidesa de la terra d’on n’és filla.
La tenora llença vers l’espai
la tonada pastoril que no mor mai
i que ens fa ardits, sense desmai...
Gironina gentil! Diu el fadrí,
tens tot l’encantament que em fa glatir,
ets dolça, ets creient. Tens l’atractiu
del fruit més excel·lent que ens duu l’estiu.
Pubilla captivant! Dóna’m el cor
i assoliré, sortós, els somnis d’or,
la nostra llar serà un trocet de cel
i jo seré per tu l’espòs fidel...
El riu sospira vetllant la Seu...
i riu l’hereu.... |
