| Lletra | Girona estimada,
Girona inmortal,
ets auriolada
d’un amor triomfal.
Ciutat estimada,
per què et vaig deixar?
Per què cruel ventada
de tu em va allunyar?
Deixant-me sola, isolada,
si avui visc tan enyorada
d’un goig que passà?
Al sentir el compàs de la sardana,
content venia el meu fadrí,
el més trempat de la plana
que feia parella amb mi.
Bella sardana! Tot dansant
sentia el cor un goig diví.
Les nostres mans entrellaçant
com si ens juntés un bell destí.
Jorns de placidesa
hores de goig i de tendresa,
d’amor ardent
i dolç turment
que ja passaren
i s’esfullaren
tristament.
Girona estimada,
et tinc dintre el cor.
Porto clavada
sageta d’amor.
Records de follia
m’omplenen de condol.
Sento nostàlgia
d’admirar el teu sol.
I tinc por de fer ma via
com també tinc melangia
de viure l’amor.
Vaig marxar de la ciutat volguda
sentint al cor les il·lusions,
vagant sempre, esmaperduda
plena de folles passions.
I sento avui l’hora fatal
que de Girona vaig marxar.
Oh, trist record, per mi mortal,
que ja mai més podré oblidar.
Jorns de placidesa,
hores de goig i de tendresa,
d’amor ardent
i dolç turment
que ja passaren
i s’esfullaren
tristament. |
