| Lletra | Catalunya està trista,
vestida va de dol;
sabeu què n'és la causa?
la mort d'un rossinyol;
aquell que amb ses cantades
abrandà els nostres cors
amb ses dolces paraules
d'ardents i ferms amors.
Teixim-ne un himne triomfal
al gran poeta immortal.
Germans de Catalunya,
portem pomells de flors
al bon amic del poble
que d'art ens feu tresors.
La seva noble història
tothom recordarà;
cantem cançons de glòria
al nostre Guimerà.
A l'Amor i a la Pàtria
sa vida consagrà;
nervi sublim, un altre
Déu sap si es trobarà.
Manelic també plora
al mestre tan volgut
i ploren les ovelles
perquè al pastor han perdut.
Amb alta veu tots cantem
i grans així ens farem.
Germans de Catalunya,
portem pomells de flors
al bon amic del poble
que d'art ens feu tresors.
La seva noble història
tothom recordarà;
cantem cançons de glòria
al nostre Guimerà. |
