| Lletra | La sardana és la dansa galana
que sempre agermana, dolçament els cors;
la rodona més gentil i bella
que uneix i anivella joventut i amors.
Joiosa refila la tenora
alegra i sonora, plena d’emoció,
aixecant el seu cant a l’alçària
com una pregària, com una oració.
Les parelles, formant grans anelles,
galants ells amb elles ballen amb delit,
bategant els seus cors jovençants
d’amors purs i sants amb goig infinit.
Saltironen fadrins i fadrines,
roges barretines voleien al vent
formant junts les garlandes més belles
d’airoses parelles, l’alegre jovent.
També ballen vellets i velletes
xamoses ninetes, vailets eixerits,
i contents tots puntegen la dansa
dolça benaurança omplena el seu pit.
És la dansa més formosa i noble,
quan sona la cobla es balla amb amor,
és la dansa que a tots obre els braços
i uneix amb fort llaços de fe i germanor. |
