| Lletra | Damunt d'un turó sentada
una vila hi somriu,
a sos peus una explanada
de verdor d'un verd molt viu.
Fita al lluny el Montserrat
des d'una ampla balconada
i a son redos les muntanyes
li serveixen de muralla.
Arboç, terra de bon vi
i de puntes de coixí.
Vila neta i centenària
que, entre festes i oracions
en va fent la seva vida
tot servant llurs tradicions.
Pel desembre Santa Llúcia
ja la fira n'ha arribat;
tots els carrers i les places
de gent se n'han curullat.
Pel gener Sant Júlia Màrtir;
el Patró tant venerat
honors i festes dedica
de l’Arboç tot el veïnat.
I ve la Pasqua Florida
Caramelles al carrer,
al Pont a menjar la mona
que a l’Arboç les fan tant be.
I a l'agost ve la gran festa
quan el gra, ja es als casals,
i les danses al so ballen
de les gralles i els tabals.
Apa nois, les portadores
que la verema va a son fi
i les dones trenen, trenen
fines randes al coixí.
Arboç, terra de bon vi
i de puntes de coixí. |
