| Lletra | Sentadeta vora el mar.
Coral sons cabells pentina;
el sol reflecteix en ells
i son mirar s’il·lumina.
Al sortir la lluna plena
un estel vol festejar
enlairat a la carena
les mels del tendre mirar.
De la mar has pres l’onada,
l’aire, al vent tramuntanal
i amb el teu encís de fada
de la sorra has pres la sal.
La teva onejant presència
que basteix l’indret de festa
d’unes mans té la cadència
que va acolorir l’espai.
Quinze anys ja té la nina
i contenta amb sa joguina
a tothom vol cantar.
Canta al mar, al vent, la pluja,
a sa terra, quan s’allunya
a l’ocell, la flor, la pau.
Clinc-clanc!
Roig de cirera convida d’amor.
Clinc-clanc!
Les campanes emprenen el vol,
des del paisatge de les emocions
una promesa d’amor t’oferiré
perquè s’escampi per tots els racons.
Joventut de galta
encesa
com les roses del jardí.
A tes quinze primaveres
homenatge et fem ací. |
