| Lletra | Sou benvinguts
sota l’arcada
del cel blau
que ara ens aplega,
sou benvinguts!
Mireu aquesta mar
mireu aquesta terra,
no oblideu mai
l’antic perfil
ni el dolç parlar
que cap voler no aterra,
de nostra vella història
n’és el fil.
Des la mar
fins a les serres
la ciutat densa
obra els seus portals,
entreu-hi, entreu-hi
els catalans
som gent de pau.
Quan les mans s’estrenyen
al so de la dansa
i els cors es desvetllen
en terres i espai,
les llengües s’avenen
en un mateix cant,
els ulls s’il·luminen
i es tornen miralls.
I la ciutat s’obre
com immensa estança
i els carrers allarga
dels cims a la mar.
Veient com l’ompliu
de jocs i esperances
les ones sorollen
fidels a les platges
desig de jugar...
Quan les mans s’estrenyen
al so de la dansa
i els cors es desvetllen
en terres i espai,
les llengües s’avenen
en un mateix cant.
Sou benvinguts a aquesta terra,
sou benvinguts. |
