| Lletra | D'unes muntanyes fins a un riu
i des d'uns plans fins a la mar
som una gent, fem una terra.
La llibertat tenim per far
i el mot antic: <<Pau a la terra>>.
Som catalans del Principat,
o de València, o de les Illes,
o més enllà d'on l'ona bat,
gents de l'Alguer o del Nord, filles.
No hi som pas tots de cada lloc,
que a poc a poc l'hora ens desperta.
La nostra veu és com un toc,
és com un crit, un crit d'alerta.
Som una albada i som un juny
--flor d’ametller i gra d'espiga--.
Un signe vell: la falç al puny,
i alt, ben present, tot el que ens lliga. |
