| Lletra | Les mans enllacem i alegres cantem!
Clara ja refila la tenora,
tendre li respon el flabiol,
trèmula la tible ja ressona
i amb drings de campana junts fan vol.
És la festa del Remei!
Oh Verge, Mare i Sobirana,
de la gaia plana d’Urgell,
unint l’anhel viva sardana,
tot saltant, sospirant, goig ardent.
Baix vostre mantell sens màcula,
agarberats nostres cors,
vola a l’empiri de l’ànima
com d’encens núvol d’olor,
eixa pregària d’amor.
Sobre dels prats, les vinyes i oliveres
i les mars d’or, d’espigues que suaus bressen,
com bes del sol que torna el rou de roges flors robins,
caigui si us plau la gràcia a raigs de vostres mans de llir.
I dins les llars, en llavis de les mares
de fe i virtuts obriu pures fontanes,
bevent ses mels serem més grans i a Déu fidels
i més germans, fent noble gala de catalans.
Movent bon pagès falç, dalla o reu
amb robusta veu d’emoció corprès,
canta festiu eix himne d’alegria,
que el ventijol l’ofrenarà a Maria
i el seu amor ferit d’agraïment
farà un bell tros de Cel d’aquest Pla d’Urgell. |
