| Lletra |
Curts:
Esplai del cor
que es filtra dins del pensament,
i els ulls no es cansen de mirar
les crestes de la serra ingent
del nostre Montserrat.
En el lloc més bonic,
la Verge Bruna
des del cel hi va baixar
per fer el seu Paradís.
Llargs:
Hi ha un bell camí
que, entre les roques passant,
porta l’encisat pelegrí
fins a la roca dels Degotalls.
Llur imatge, porta al meu cor
que sospira el dolç record
del meu pare, que ja els cims
de la Muntanya mai més no veurà.
Recordo que sempre, ja des de ben petit,
amb sos braços m’aixecava
per besar la Mare dins son cambril
i per això l’estimo així.
Fes, oh! Verge de Montserrat,
que aquest record no es borri mai;
i als teus peus un jorn el Virolai,
ell i jo et puguem cantar.
Lletra: A.Casas
Arran del cel
cercat de roca al seu entorn
i entre rebrots de flors i talls,
al cim i dintre Montserrat
s’hi troba Els Degotalls
Bell parany, dolç racó,
recinte i lloc sagrat
que omplena el cor d’amor
i s’hi resa amb devoció.
Des dalt dels cims
i entre roques i rocalls,
a sa bellesa li fa ofrena,
fent regalims,
Els Degotalls.
A la verge de Montserrat
pel nostre amor l’hi hem resat,
tot pregant amb sentiment
que uneixi nostres cors més fortament.
Oh!, dolça estimada, nineta del meu cor,
jo sóc feliç al teu entorn;
nostra estimació és més forta i nostra amor
el deleitarà aquell jorn
encisador….
Recordarem de Montserrat
les belles roques, brots i talls,
no oblidant el seu encant amat,
ni l’encís d’Els Degotalls. |
