| Lletra | El poble vibra de joia
perquè és la Festa Major;
la plaça n’és un brogit que floreix
com pomell d’il•lusió,
i sota el blau, perfil del cel
la cobla diu amb dolç tremolor
una cançó que els fadrins
van brodant al compàs del cor.
Repica el vell campanar
i escampa tot enardit
sa joia que és com un crit
valent, decidit
per tot l’Empordà.
Des de els balcons tots els clavells
han tret el seu cap encisador
com per saber la causa
d’una tan gran remor.
La mel d’una sardana
els llavis ha temptat
i s’ha format la gran rotllana
que té un vaivé d’intimitat.
És la nostra dansa
com pomell de flors
que uneix amb abraçada
els nostres millors amors.
Les noies quan la puntegen
teixeixen galanament
els somnis més formosos
que els venen al pensament.
I quan els fadrins s’animen
salten tots amb gran delit
i així la sardana sembla un pom florit.
Fiquem-nos a dins l’anella
que el nostre cor glatirà
igual que una tendra poncella
del camp de l’Empordà. |
