| Lletra | I
Tinc un breviari de color de rosa,
qui l'esguard hi posa,
l'enciso al moment;
hi anoto diari la flaire agradosa,
la parla amorosa que'm diu el jovent.
És el meu breviari d'uns fulls amantísims,
d'uns perfums purísims on brolla l'amor;
les tapes que'l guarden,
són al món plaentes,
són ales ardents del meu amat cor.
I qui en veure'l insistís,
li contestaria aixís:
(tornada)
Jo conservo i em reservo,
el breviari de l'amor,
a l'amat que anà a la guerra
on me guarda en llunya terra
la puresa del seu cor.
II
Les meves amigues veuen que sofreixo
i no em diverteixo tal com elles fan,
i jo els contesto que dintre ma pensa
hi viu la temença del meu pobre aimant.
Un galant que'm cerca, vol el breviari
que com relicari tindria preuat;
mes jo li contesto que de'll desisteixi
i que no insisteixi, que ja està donat.
I si en veure'l insistís
li diria sempre aixís:
(tornada)
Jo conservo i em reservo,
el breviari de l'amor,
a l'amat que anà a la guerra
on me guarda en llunya terra
la puresa del seu cor.
III
Per fi tinc la lletra per mi tan preuada
la tan desitjada per lo que tarda,
i amb goig m'anuncia que deixant llurs penes
i dures cadenes, molt prest tornarà.
Per fi ha arribat l'hora, oh, mare natura!,
de dar-me ventura, minvant mon turment;
i espero amb follia, obrir-li mos braços
i unir amb ferms llaços el sant jurament.
I si algú encar insistís
li podria dir aixís:
(tornada)
Jo servava i desitjava
que tornés l'amat del cor
per complir la prometença
d'ofrenar-li sens temença
el breviari de l'amor. |
