| Lletra | Nostra mare la sardana
vetlla sempre pels seus fills,
i llurs cors els agermana
per lliurar-los dels perills,
i al redós de sa rodona
tots hi volen puntejar
fent amb la gran corona
com tribut a l’Empordà.
Quan la cobla fendeix l’aire
amb sa música vibrant
nostre cor no tarda gaire
bategar amb pas semblant,
i la sang de nostres venes
dansa amb ritme decidit
i al moment romp ses cadenes
donant força al nostre pit.
Nostra mare la sardana
te per fills el mon enter,
l’optimisme ens encomana
amb el rostre rialler,
i xamosa i eixerida
glosa el cant, bell i formós
a l’ensems que ens dóna vida
ens vol sempre al seu redós.
Nostra mare la sardana
te les nostres il·lusions,
sols la bondat a tots demana
com rosari de petons,
i ens mostra sa bella dansa
amb amor i dolç neguit,
perquè no tinguem recança
i un orgull pels catalans.
La sardana te sons nobles
dignifica el seu terrer
aima igual a tots els pobles
donant ses mans al mon enter. |
