| Lletra | Sobre un mar de fantasia
hi ha un vaixell mig adormit;
si pogués se m’enduria
vers un paradís florit.
Porta per nom “Nostra dansa”
i té un cor per capità
el tripula l’esperança
mentre vola mar enllà.
Quan el vent porta embranzida
els estels prenen l’arjau
i l’ona blanca amansida
sota la proa s’ajau.
Va pel món amb un bagatge
de sardanes i cançons
que difonen un missatge
nascut de les tradicions.
Solca muntanyes i planes
empès pel vent de llevant
tot sembrant d’amor les granes
que en l’avenir floriran.
I a la Pàtria amb fe s’atança,
evitant tot temporal,
vers l’ansiada benaurança
d’un paradís terrenal.
Bufa fort la tramuntana,
la que desvetlla el vaixell,
mentre la gent catalana
també es desperta com ell.
Premi de l’Olivera.
Jocs Florals de la Ginesta d’Or.
Perpinyà - Juny 1975. |
