| Lletra | Ara que brosta l'ametller,
ara que ens crida el fruiterar,
veus ufanes al roser
les roses esclatar;
com és bell, gentil muller
l'estimar!
Les roselles
són vermelles
com els teus molsuts llavions
niu de petons.
I la vera
primavera,
rau sencera
en tes cançons
Esposa formosa
de ma llar benedicció,
vine i reposa
com una alosa,
en mon pit ton caparró
Pensant que ve l'estiu
son vol amic descriu
cofoia l'orneta, que vol refer son niu,
la, la, la, la.
Ja maduren les espigues
a l'aguait de ser segades
Companyona meva, digues,
per qui guardes tes besades?
Ja la neu davalla fosa
i enriqueix tota la plana
i com ella, sents esposa?
nostre amor també ja grana
Estimem-nos en la molsa
un cop més, mestressa dolça,
raig
de sol de maig!
Canta el rossinyol - i un gai flabiol - saluda el dia.
Tot s'ha deixondit - fins l'infinit - sembla més gran!
I del llogarret - porta un vailet - flors a Maria
i tu i jo ens diem - com desitgem - tenir un infant!
Com la primavera - pel bell maig - renova el món,
la nostra vida
rejovenida
serà el jorn que ens doni Déu
hereu! |
