| Lletra | Non noneta, non nonenta, non,
el fillet de la mare té una son
i la mare li canta la noneta,
noneta, non.
I tot bressant l'amanyaga
i amb amor dolç li parla.
Reiet meu, la tendresa
és mon goig, ma riquesa
més preuada.
Tu ets la sort benaurada,
reiet meu.
Si t'estimo, que ma vida
i cor són teus.
Mentre amorosa el va bressant,
i, quan la quietud regna en la plana
sou vibrar al lluny amb tendre cant
el primer compàs d'una sardana.
Ai!, que l'infant no vol dormir-se i la cançó vol escoltar,
que ell, ja tendre, deu comprendre que és nascut a l'Empordà;
i movent-ne les cametes
bufonetes
sos peus tan blancs i tan petits
sembla que ja ardits
volen puntejar.
Ja en la falda se'l posa la mare
i en tenir-lo en ella amb amor
també canta la… ra,
i en tenir-lo amb alegria el nin allarga sos bracets
els xics peuets
va movent
somrient
i seguint el cant,
va ballant
fent saltironets
i puntejant els bells compassos,
glatint-ne de joia els seus dos cors,
mare i fill fan amb sos braços
bells llaços
d'amor.
Nota: Lletra publicada a la Guia del Sardanista 95/11 (1947).
Angelina
(Sardana)
Música Vicenç Bou
Lletra: Joan Misterio
Un bell jorn d’estiu tot ple de llum
que de blau tenyia el mar de Balnes,
van venir els Montgrins de Torroella
a alegrar el jovent amb les sardanes.
Jo les vaig ballar amb un pescador,
el fadrí més brau d’aquesta platja
que mirant-me amb ulls d’amor encesos,
en mon cor gravà la seva imatge.
I quan amb mi el ball puntejava,
el minyó, encisat, murmurava:
La boca tens de mel,
Angelina, la fadrina
que desperta el meu anhel;
ni hi ha a marina cap més nina
tan divina sota el cel.
Ets un àngel, Angelina,
d’argentada mirada d’estel,
bella nina.
Se’n va haver d’anar el meu pescador
a llunyanes terres un bell dia
i voreta al mar aquell capvespre
jo marvar el vaig veure amb melangia.
I he passat dos anys resant per ell,
mes per sort avui retorna,
doncs tan bona n’és la Verge Santa
que escoltant mos precs, l’aimat em torna.
I ballant amb ell la sardana;
dir-me el sentiré tota ufana
La boca tens de mel,
Angelina, la fadrina
que desperta el meu anhel;
ni hi ha a marina cap més nina
tan divina sota el cel.
Ets un àngel, Angelina,
d’argentada mirada d’estel,
bella nina.
Nota: Lletra publicada a la Guia del Sardanista 98/14 (1947). |
