| Lletra | Curts:
Aquest estiu hermosa
quin follegar farem
pel mig d’espès boscatge
sovint ens perderem.
Al cim de les muntanyes
irem de bon matí
quan canti l’ocellada
quan flairi el romaní.
Llargs:
Pels tous del frec herbatge
estirarem el cos
juntets de mans i cara,
juntets, juntets ben bé tots dos.
Paraules de ventura
destrenarem ensems
i que de pressa hermosa
ens passarà el bon temps.
Les nostres alegries
després seran tristors
quan vinguin aquells dies
de separar els cors…
més no hi pensem encara:
l’estiu ha de venir;
pensem en nostra ditxa,
encara ha de florir. |
