| Lletra | Vaig cercant una estimada
i és la festa el meu encís.
Cerco el goig d’una mirada
amb la joia d’un somrís,
més no encanten mes parpelles
el somriure grat i fi,
ni les galtes com roselles
ni un mot dolç que duu el garbí...
Vaig cercant una estimada
i no sé quina m’agrada...
El meu cor viu de frisança
adalit cercant l’amor
i es desviu fruint la dansa
captivant, festejador,
i gosant la melodia
de tonades i cançons
s’omple el pit d’una follia
saturada d’il·lusions,
puix he vist a la fadrina
la dels somnis, tan gentil,
amb bellors de clavellina
i poncelles de l’abril...
Quina flama en mi s’ha encesa
que m’abranda amb tot esclat
desitjant una promesa
d’aquell llavi immaculat!
Donzella encisadora,
li he dit franc i sincer,
vostra gràcia que enamora
m’ha desclòs l’amor primer
i ha corprès la meva vida
vostre rostre ple d’encant.
Més, si al cor m’heu fet ferida,
serà guarida
si em voleu sempre, constant...
I la nina, extasiada
m’ha esguardat alegrement.
Ja tindré una enamorada,
la bella fada
que m’ha dut l’encantament! |
