| Lletra | Rajolí fresquiu, rajolí de plata,
amb el clar encís del festeig que esclata
entre refilars de l’au matinera
i l’encant sublim de la primavera!
Rajolí constant d’aigua cristal·lina
on hi deixa el cor la donzella fina
copsant el parlar del galant que frissa
i la cançó eterna d’entre la bardissa...
Ets el clar encís del festeig que esclata
rajolí abundant, rajolí de plata!
Quin gosar fretura’s prop de la fontana!
Ça i enllà, parelles llencen les cançons...
... I l’Aplec s’esberla amb una sardana
que clama la joia i les il·lusions.
Es el bell preludi del jorn que comença
ple de prometences pel desig novell
de la noia gràcil que amb delit s’agença
i el fadrí dansaire qui li duu un ramell...
Totes les comares de la rodalia
sota de l’arbreda tresquen a desdir.
Tothom sent efluvis de la melodia
que fendeix els aires del cel llevantí.
I s’esmuny el dia rublert d’alegrança
planys de la tenora, refilalls vibrants,
fruint les cadències de la nostra dansa,
la d’un poble lliure donant-se les mans.
Festa de la terra! Festa riallera
pròdiga de gràcies i de madrigals:
si gentil floreixes com la rosa vera,
la teva fal·lera
fa sentir els ritmes molts més triomfals! |
