| Lletra | Salut, poble que creu
en una terra generosa i gran!
Que el to de nostra veu
sigui una crida pels fills que vindran.
Portem un missatge a l’esperit
que és com un ressò
de fe, de pàtria i d’amor infinit.
I aquesta és la missió
que dóna Déu al poble escollit.
Salut, que Déu ens do.
Recolza’t, estimada,
fes que no et rellisqui el peu,
que aquest revolt que es veu
a l’ultima pujada,
ja som a l’esplanada
del cimal de Collsacreu.
Quina harmonia
de besllums i de color!
Oidà, si ací et podia
fer el niu de nostre amor!
Dolça Catalunya
batejada amb el nom teu;
al cim de la muntanya
serem més prop de Déu.
Les serres del Montseny
vigilaran els nostres passos.
Ens assadollarem
de la sentor que fan els pins.
I jo et cobejaré dintre els meus braços
a ofrenar-te un idil·li bosc endins.
Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina
i més ençà la nostra vall exuberant d’Arenys de Munt.
Llavors nostra cançó diamantina
volarà ben amunt, ben amunt…! |
