| Lletra | Donzelleta vigatana
ton cor dols com la magrana,
s'esbedalla per que a dins no li caben els rubiins
de la caritat encesa.
Per aquesta gentilesa
qu'are ens fas de una cançó
pel malalt i la presó.
Be cal dir-te Déu t'ho paach
qu'en mercè de tal ofrena
Ell te liuri de cadena,
del vil pany i forrellac
De la fel del vituperi
i l'afront del captiveri,
que les teves fines
gales de bellesa i pietat
Devingin les dues ales d'un àngel de caritat
El recort més agrait
serverem de dia i nit
visió d'amor falaguera
i el durem damunt del pit
com llacet de la bandera,
qu'és la flor de guinestera
feta llum d'un ideal
Ans ara i sempre immortal
La llum de la caritat. |
