| Lletra | Ben oberta la carlina
pren el sol al mig del ras.
La vigilen dos ginebres
i una llebre que hi té el jaç,
per si els deia, tot cloent-se,
que el mal temps s’obria pas.
Quan es tanca la carlina
fa de mal romandre ací
puix té el fred a la muntanya
ganivets que tallen fi:
a la tarda vent i pluja
i gebrades al matí.
Té les fulles la carlina
més agudes que un punyal;
fan un cercle d’alabardes
a l’entorn d’un tron reial;
són deu llances esmolades
guardant l’or del setial.
Les arrels té la carlina
arrapades al glever
amb virolla ben ferrada
d’un bastó de lledoner,
si voleu desarrelar-les
alçaprem haureu de fer.
Quan és morta la carlina
i ja l’or li cau de vell,
tot tancant-se i tot obrint-se,
ben clavada en el cancell,
no poden guardar collades
fa la guàrdia al meu castell. |
