| Lletra | Amb l’agulla fina feinejant,
la modisteta dolça, llesta, forja l’encant
bo i fent repunts i fent brodats
amb els seus dits tan delicats...
Canta que canta dolçament
amb el més bell accent
com un dringar d’argent
quan l’amor va creixent.
Gentil i encisera,
rublerta de beutat
com flor de primavera
desclosa amb bell esclat,
teixeix meravelles
per altres donzelles
i el cor se li accelera
pel seu enamorat.
Donzella captivant,
va dir-li un jorn el seu galant,
tens l’aire tan senzill
que et mostra el cor com un espill
i el veig com un tresor
que m’abelleix els somnis d’or,
els tendres sentiments
que sols tu entens...
Noia constant, noia fidel,
trocet de cel,
plena de gràcia, de virtut,
de joventut
d’enteniment i de llavis de mel...
Donzella adalida,
espill de l’art galant,
que saps dels cants de vida
la parla més vibrant,
tens aires de rosa,
de mare, d’esposa
i el teu amor sens mida
és triomfant! |
