| Lletra | Veniu amb mi, que porto
dolcesa i quietud;
veniu amb mi, que exhorto
amor, que és joventut.
La placidesa guia
pertot mon esperit;
jo canto l'alegria
i el goig indefinit.
És dolç el meu misteri,
sagrari dels amors;
és gran el meu imperi
per encoratjar els cors.
Jo bresso els que somnien;
jo gronxo els ocellets,
i faig jocar els que nien,
i vetllo els inquiets.
Prop meu tot s'enjoiella
d'immensa solitud,
i el món que s'hi emmantella
hi troba joventut.
Hi troba cants de glòria
creuant la immensitat;
abraços de victòria,
petons d'eternitat.
Les hores somnioses,
les hores de plaer,
les noces delitoses
són filles del meu ser.
Silenci!, tot fresseja.
Silenci!, que és la nit,
i arreu el mot ombreja
i el món s'hi és adormit.
I tot és harmonia,
beuat, perfum i amor;
jo porto poesia
i joventut al cor. |
