| Lletra | Oh, ciutat meva que la vida em prens
-i ets més meva i menys meva cada dia-
avui, amb blau sofert i amb grana intens
estàs pintant tot l’aire d’alegria.
S’obren les portes de l’estadi immens,
fet a l’amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens
amb l’aplom de la teva senyoria.
Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l’arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;
i avui això que és glòria i febre i crit,
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: Barcelona
Nota: Escrit amb motiu de la inauguració de
l’Estadi el 1957. |
