| Lletra | De matinet pel camí de la font
la fadrineta llença a l'entorn
una cançó que és subtil com el vol de les aus
i porta en si tot l'encant dels perfums més suaus,
pensant en el mariner que li parla d'amor
quan ella ve de la font per buscar el tresor
d'aquell dolç regalim, regalim de candor
com l'anhel del seu cor.
I la fontana viu l'auguri
clar quan un somni grat es veu voleiar.
El mariner prou està expectant
amb il·lusió constant.
I quan veu la seva amor tot és un somrís,
prop d'un mar assossegat i enamoradís
que don vida a gratcient
fent plaent tot l'ambient
i fent feliç;
mentre la imaginació rebusqueja constantment
un bàlsam per guarir el seu confús turment.
I és el vol de la gavina
el que trenca aquell encant
mentre ella va cantant:
Jo somric de nit i dia
i sempre estic somrient
i és que tot em fa alegria
quan convisc alegrement
prop del jovent.
I si tu portes bonança
i precises del meu braç,
donem pas a l'esperança
declarant el nostre enllaç
si et sents capaç.
Ell li don una abraçada, retrunyint un fort petó.
I mentre el mar absorbeix la corba del llaguts
i el garbinet escampa arreu dolça frescor,
la somrienta, presa d'amor,
ja no es creu noia d'amors perduts. |
