| Lletra | Dalt la serra de Maleses, com volguen abastar el cel
més amunt de Martorelles, hi ha el turó de sant Miquel.
Ni camins ni carreteres, no se’n filen fins els cims,
que per fites i tresqueres, ja hi ha alzines, brucs i pins.
Te al davant la ratlla noble d’horitzons fins l’infinit,
el Vallès i tot un poble brau i fort com el granit.
Allà dalt tot enrunades, hi ha parets d’antic poblat,
parlant d’hores allunyades, de bons vents o malvestats.
Son uns murs que allí quedaren com present d’un temps passat
d’uns llinatges que maldaven, per ben viure respectaven respectats.
Seculars parets austeres aixopluc d’avant passats
que forjaren amb fal·lera, un país que ha perdurat.
Son records aqueixes pedres, de somriures i sanglots,
de promeses i esperances i d’amors.
De mals vents alçant tempestes, provenint de molt confins
d’esclavatges o conquestes, que dugueren nous destins.
I els ocells dins les boscúries, llencen cants amunt del cel,
alegrant amb llurs cantúries, les parets de Sant Miquel |
