| Lletra | Curts:
Belles i gentils donzelles
de la Costa Brava
que bonicoia que ets
que esvelta i manyaga
Vila de Palamós
Amb un clam al cel mirant.
Cants de joia, somnis d’amor.
Llargs:
Baixant del Cap de Creus
enamorats sortim i rejuntades
com pomell de belles flors
Port de la Selva i el bell Tamariu
de vostre mar son joies platejades.
Sant Antoni de Calonge
s’emmiralla en vostre port
Quan l’amor somriu a les ninetes
i les gavines van fent son niu
surten de la Fosca les sirenes
tot dansant els ulls espurnejant
gelós d’un idil·li encisador
i amb la claror
la mar es veu com platejada
i al fer-se nit
la noia es sent enamorada
es el misteri que la vida omplena.
Petons d’estels i flors,
cants de sirena
des de la serra del Montgrí
veu de cançons i goigs
que uneixen nostres cors
en un sagrat destí,
i al arrencar el vol plenes d’il·lusió
fan la gran sardana de l’amor
i germanor i amb entusiasme.
Per els anhels del nostre esperit vetllem
Costa Brava que per tu cantem
il·lumina nostres bells destins
que ens senyali be nous camins.
Les noies palamosines
Lletra i música: Artur Rimbau i Clos
Curts:
Belles i gentils donzelles
de la Costa Brava
d’ulls blaus com vostre cel,
inquiets com les onades
de nostre mar estel
somrientes, fresques i galanes
cants.. de joia
somnis d’amor.
Llargs:
Formoses donzelles, Palamosines sí;
i regalades com pomells de belles flors,
les xarxes de l’amor tireu endins
de vostre mar, d’ondines platejades.
I el galant que poc sospita
s’enreda amb vostre parany.
Quan l’amor somriu a les ninetes,
i l’aimant glateix amb il·lusió,
surten de la Fosca les sirenes tot dansant
els ulls espurnejant,
geloses d’un idil·li encisador.
I amb la foscor
la mar es veu esvalotada;
i a l’infinit
la lluna es sent enamorada
en el misteri d’una nit serena,
plena d’estels i fars
que ens il·luminen
en nostre llarg camí
ple d’il·lusions i goigs
que uneixen nostres cors
en un anhel sens fi.
I al arrencar el vol
les ales del cor
fan gran rotllana de l’amor, amor.
Pels afanys de nostre esperit serem
el nou far que ens guiï mar endins
i agermani nostres bells destins
per la terra que tant volem, volem.
Nota: Aquesta lletra d’Artur Rimbau, va ser publicada
a la revista CADI 253 del 2 de juny de 1961. |
