| Lletra | Introducció parlada:
Al cor de Montjuic hi ha una fontana
on el jovent alegrement hi riu...
i fins el músic n’ha fet una sardana
cantant: La marieta de l’ull viu.
La Font del Gat, de molts és estimada
i les noies hi van amb l’aimador
i s’hi trobem a grat, tot fent brenades
recordant els amors de la cançó.
Sardana:
Paisatge bonic,
és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu
al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó
molt feliç…
De bon matinet al sortir el sol
la Marieta,
amb el cantiret
se’n va a la font tota soleta,
un cop és allà
un soldadet li fa l’aleta,
i baixen tots dos contents
bo i fent-se l’amor.
De paraules gentils
ells, se’n diuen a mils
com si fossin ocells
van piulant com ells,
i la Marieta no,
es deixa fer un petó.
A pas de dansa
i amb emoció
sent el ressò
d’una cançó
que diu:
La Marieta encisera
és una flor
que al venir la primavera
dóna olor,
és tan riallera
i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l’ull viu.
La Marieta encisera
és un tresor
que molts comprarien
a preu d’or
i a ulls clucs.
Té sentiment i agraïment
de cor,
amb el donzell,
que li fa l’amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l’altar. |
