| Lletra | Ning, nang, ning, nang!
Ja la campana vol repicar
i el Sant ens crida des de l’altar...
Sempre en l’anyada, d’eixa diada
les flors més belles portem aquí
i teixint senzilles toies,
nostres mans gentils de noies,
al bon Sant en fem ofrena
perfumant el seu altar...
Ning, nang, ning, nang!
Ja la campana torna a sonar,
alegra ens crida son repicar
En el Vallespir
la vida del meu cor,
un jorn va sentir
les glòries de l’amor.
Terra bella, terra nostra
terra de l’amor sens fi,
llum tota bellesa,
de bonic florir.
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor.
Per tu ma vida serà l’alegria
del goig de l’amor
terra nostra ta preuada formosor
tingui sempre la besada
del meu cor.
Terra bella, terra nostra
terra de l’amor sens fi
llum tota bellesa
de bonic florir.
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat,
terra meva jo proclamo
mon amor mai igualat.
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat,
terra meva jo et proclamo
mon amor.
Per tu ma vida serà l’alegria
del goig de l’amor
terra nostra ta preuada formosor
tingui sempre la besada
del meu cor.
Terra nostra, terra aimada
per a tu la flor millor,
per al Sant les flors boscanes
per a tu la flor del cor. |
