| Lletra | Salut!
Oh noble Girona
heroica i senyora
ciutat immortal
orgull dels catalans.
Ets lleial
majestuosa i comtal
nostre cap i casal.
I els gironins t'enyorem
si un dia ens trobem
lluny de tu..
Perquè Girona
ens enamores
i et portem
sempre al cor,
i et portarem
sempre al cor
pàtria nostra
que tant ens enamores.
Girona, t'enamora a tu
m'enamora a mi,
i a tots ens enamora.
Les seves gestes són orgull
d'un passat gloriós,
que canta la nostra història.
Oh terra brava la més catalana
bressol vivent de la gegant sardana
ens enamores i ens enamoraràs...
Eternament....
Eternament....
Lletra del poeta gironí Rambar, que havia de
ser utilitzada per la sardana Girona m’enamora,
però per raons tècniques (no lligava la lletra amb
els compassos de la música) i va ser desestimada
A la meva ciutat
(Girona m’enamora)
Vora els rius on s’emmirallen
sos vetustos monuments
la ciutat que m’enamora
està oberta a tots els vents.
Comarques que l’embolcallen
com la Selva i l’Empordà
garbí i tramuntana alhora
s’hi repunten sens parar.
De camins i gents cruïlla,
capital del Gironès,
enmig de la plana brilla
la ciutat que estimo més.
Quan els fills d’aquesta vila
s’allunyen de llurs escons,
els manquen els horitzons
que guarden a la retina.
Si Rocacorba no albira
i el Far no veu allà al fons
recordant els bells racons
se’ns clava el cor una espina.
Els arbres de la Devesa,
la Vall de Sant Daniel
no s’oblida ni del cel
pel que n’és nat a Girona.
I si ve de terra llunyana
el que cau a la ciutat
no triga de ser captivat
que del seu encís s’adona
Car a aquesta Catalunya
no tot és cap i casal
que a més de ciutat comtal
és molt rica nostra terra.
Més, si a la Rambla refila
la cobla amb sa veu sonora
els aires de la tenora
la mà del company s’aferra.
I tots ben agermanats,
siguem de casa o de fora,
a crits hem de pregorar
que Girona m’enamora. |
