| Lletra | Oh sol brunzent,
oh mar blava remorejant
que dansa amb el vent;
harmonia del Juny cremant
que la terra i el cel
fon en un anhel.
Com un bressol
la barca es gronxa;
sospira el ventijol.
Boca encesa
plena de sol!
La vela estesa
se l'endurà com prenent vol.
I el foc de l'amor
que en ton llavi guspira,
eixam d'abella d'or,
joia d'estiu,
serà flam que gira
i covar de niu.
(Homes)
La plana rossa per l'oreig s'escabella,
l'ocell pren el vol.
El blat ja és madur i el volant
és lluent de sol.
Seguem arran, arran,
que a la fatiga l'amor és consol.
(Dones)
L'aigua del càntir durà fresca a tos llavis;
quan el jorn mor
els teus ulls lluint em diran,
dolçament cantant,
un gran secret d'amor
que en farà batre amb foc el cor.
(Homes)
Els camins són perfumats,
canten les fontanes dolçament,
els estels, al cel penjats,
fan com una llum esporuguida.
Si et deixessis tu besar,
tot el viure meu fóra cantar.
(Dones)
Cada bauma és un traïdor,
cada estel que guaita un delator;
deixa'm anar
que em crema el teu besar.
(Homes)
Oh, nit de l'estiu tota foc!
(Dones)
Ben a poc a poc,
que ningú et senti!
(Homes)
D'un amorós neguit
s'abranda el pit.
(Dones)
Juny esplendent
els cors ajunta.
D'eix dolç turment
etern
la vida fes
per sempre més.
(Homes)
La plana rossa per l'oreig s'escabella,
l'ocell pren vol,
el blat ja és madur i el volant
és lluent de sol.
Seguem arran, arran.
Per la fatiga l'amor és un consol.
(Dones)
Oh sol brunzent.
Oh mar blava remorejant.
Oh sol brunzent.
Oh mar blava remorejant,
que danses al vent;
harmonia del Juny cremant
que la terra i el cel
fons en un sol anhel. |
