| Sardana | Mirambell |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Vives i Batlle, Antoni |
| Lletra | Bufa fort mestral xiula huracanat. I quina pena que fa la pastoreta gentil, el promès li va marxar cap al nord, isolat, sense encís, d'un país llunyà. Quina més gran enyorança Tristoia cançó, és la del pastor quan va a pastorar el ramat mig plora de goig encenent-li el cor amor sagrat, la ginesta i les roselles li tenen el cor robat i una noia gentil que es diu: Pietat. Catalunya noble i gran Terra del més bell parlar quan de lluny sento el teu cant joiós em poso a plorar. |
| Quant. Lletres |