| Lletra | Curts:
Enjoies mon jardí
Poncellina de carmí.
Al bes de l’oreig fi
que et bressa amb ufania
al bes de l’oreig fi
has nascut aquest matí.
Un girassol molt bell
rumbós et galanteja,
un girassol molt bell
gelós està d’un clavell.
I violetes molt morades
i dàlies de blanc marfil
resten totes encisades
que ets gentil poncella d’abril.
Llargs:
Mostrant ses ales d’or el papelló sospira
ton perfum i color i la mel del teu cor
un madrigal inspira al tendre trobador:
Delicada flor que sembles joguina
delicada flor bella Poncellina.
De foc ton color te el bell esclat
prometedor de la claror del sol
que riu matinal quan canta el rossinyol.
El madrigal s’és fet ja dolça melodia
primaveral l’aire gronxola les flors rutilants
el vergeral teixeix anelles que es fan i es desfan
de joia triomfant, de joia triomfant
Del teu gai jardí voldria rosa fina,
jo ésser llessamí, tu apropet de mi!
Papelló fidel respon la Poncellina
que flaires la mel, gentil com un estel:
Voldria amb anhel ales de purpurina
i sense recel.. ¡volar fins el blau cel! |
