| Lletra | Avant amb el nostre cant
ens refila una tenora
que ressona camps enllà
expressant amb tota joia
que es dansa com a l’Empordà.
Vilanova de Meià
és un encant
d’aigües cristall
un bell indret
xais pasturant
tot és natura
xamós i verd.
A dalt de l’ermita n’és pregària
a baix el pastor sense mai parar amb son ramat,
verdeja tota la plana
entre roelles i blat daurat.
Perdiu, cucuts, pardals i gotlles
volegen sense mai parar
de lluny se sent la faluta
i del rossinyol son cantar.
Tot saltant és ritme, repuntejant la sardana
en la nostra ufana terra que treballem.
Desafiant pluges, vents, calors, tambe nevades
som de raça forta i nostra llar estimem.
El bon dia dóna el sol
i la lluna bona nit
Vilanova viu en pau a la muntanya
l’estimem amb tot el cor
fem un poble ben unit
que perduri fins l’infinit. |
