| Lletra | Va trair-lo sa estimada
i encegat el pescador
una nit de clara lluna
es venja de la traïció.
Malferida la donzella
caigué prop del mar furient
i ell un jorn a la justícia
va entregar-se noblement
Se salvà de la mort ella
pro llavors comença
el calvari de la noia
a qui el poble condemna.
Tothom d’ella s’apartava
com d’un monstre perillós.
Es la pecadora! - deien,
vora el mar els pescadors.
I va arriba un dia
de festa en el poble
florint en els llavis
cantades d’amor
arreu es ballaven
airoses sardanes
i al lluny se sentia
del mar el remor.
La poble culpable
volgué entra en un rotllo
la gent sens clemència
la va rebutjar,
pro un vell apiadant-se’n
cridà: A la sardana
tothom pot entrar-hi
tothom pot ballar !.
El seu deute amb la justícia
pagà el pobre pescador,
de pesar i trista angoixa
van se els anys de sa presó.
L’esperança al cor, ell deia,
son perdó jo imploraré,
car l’estimo i li perdono
també el mal que ella en va fer.
Més en son retorn va veure
amb dolor i descoratjat
que en fugia d’ell la dona
que l’havia desgraciat.
I tothom d’ell s’apartava
com d’un monstre perillós.
Es el presidiari ! - deien,
vora el mar els pescadors,
I va arribà un dia
de festa en el poble,
florint en els llavis
cantades d’amor,
arreu es ballaven
airoses sardanes
i al lluny se sentia
del mar la remor.
El poble culpable
volgué entrar en un rotllo,
la gent sens clemència,
el va rebutjar,
mes ella apiadant-se’n
cridà: A la sardana
tothom pot entrar-hi,
tothom pot ballar.
Els esguards d’aquells culpables
es creuaren amb amor,
bategant des d’aquell dia
els dos cors com un sol cor. |
