| Lletra | Curts (primers)
Barcelona en festes, tot es goig al nostre entorn
hi ha grans lluminàries, rialles i cançons
la tardor arriba i amb el sol color de mel
la sardana ritme en el seu cant que arriba al cel.
El vaixel adornen llurs antenes amb banderes,
els gegants quan passen amb van tibat i amb senyoria
la quitxalla crida així: els gegants del pi
processonspietoses transformant la nit en dia.
Són la vella ofrena de la Verge de la Mercè.
Curts (segons)
Els xiquets de Valls que van pujant el seu castell
els jocs d’artifici tots rrutil·len com joiells
per les Rambles es veuen rics vestits de tots colors
les Barcelonines son com un pomell de flors.
Montjuïc les salves fan dispars de matinada
fins el mar ens canta amb una tendra melangia
contemplem la verge al cim, venerem-la sí
seny i claretat, nostres virtuts de cada dia.
Son la bella ofrena per la Verge de la Mercè.
Llargs.
Tots els llavis ben tendrament
amb gran fervor van entonant
pregària dolça que porta el vent:
Princesa de Barcelona, princesa que a tots somrius,
ets mare i Verge blanca, que lliures tots els captius.
Princesa nostra patrona, estrella d’un cel serè,
princesa de Barcelona, la Verge de la Mercè.
Princesa de Barcelona, princesa que a tots somrius,
ets mare i Verge blanca, que lliures tots els captius.
Princesa nostra patrona, estrella d’un cel serè,
princesa de Barcelona, la Verge de la Mercè.
Princesa nostra patrona, estrella d’un cel serè,
princesa de Barcelona, la Verge de la Mercè. |
