| Lletra | DE: Cançó de Bressol de l'abril de 1914
La Marieta Xica al balcó s’està
li tiren tres roses sense esparpallar
ja mira i remira, ja torna a mirar
ja ha vist una escala i amunt se’n hi va.
Ja troba tres àngels en essent al replà
mes amunt Sant Pere que la pren per la ma
ja troba tres àngels en essent al replà
mes amunt Sant Pere que la pren per la ma.
Entrant a la Glòria quin saltar i ballar
els àngels i arcàngels la fan berenar
i fins Déu pare del trono baixà
i un pitet li posà així no es tacarà.
Mes ai la Marieta quin petarrell fa,
que vol tornar a casa i arrenca a plorar
la Verge que es bona, d’ella s’apiadà.
Li rentà la cara i al mon la baixà.
La Verge que es bona, d’ella s’apiadà.
Li rentà la cara i al mon la baixà.
La Marieta xica, al bressol s’està
la mare la bressola, son pare canta
La la la la la la la la la la la la la la la
Mes ai la Marieta quin petarrel fa
que vol tornar a casa i arrenca a plorar
la Verge que es bona, d’ella s’apiadà.
Li rentà la cara i al mon la baixà.
La Verge que es bona, d’ella s’apiadà.
Li rentà la cara i al mon la baixà.
La Marieta xica, al bressol s’està
la mare la bressola, son pare canta
La la la la la la la la la la la la la la la |
