| Lletra | Cada any per Sant Genís
la diada és molt tranquila,
en tant el sol solet
escampa el seu ardor
vora dels dos vellets
que s’adrecen a la vila
per celebrar la festa del patró.
Recorden el passat
mentre van caminant
bo i beneint
el pas de les anyades,
la llar ha prosperat
els néts ja s’han fer grans
i el món enter per ells és un encant.
Pel corriol, els ha animat el rossinyol:
Ja que el seu cant parla d’amor
bo i refilant alegrement,
tot esperant l’afecte engrescador
d’un bleix subtil que es dongui a gratcient;
en tant ells dos van evocant
la joventut que s’ha marcit,
però malgrat tot, la seva llei és gran
i l’amor infinit.
Quan arriben a la vila
ja s’esplaien els gegants,
la gatzara s’espabila
fent barrila xics i grans.
Amb la cobla preparada
comencen les sardanes
i la gent endiumenjada
a la plaça fa camí
mentre els avis, tot de sobte,
també els hi ha entrat ganes
de ballar la nostra dansa
forjadora del destí.
Més quan són dins la rotllana
els entra una enyorança
al mancar la lleugeresa
que ells haurien volgut,
però respiren en la festa
efluvis d’esperança
al notar que encar vibreja
la tercera joventut. |
