| Lletra | Platges de Lloret!
Que bonica vila que ets!
Que festosa i riallera!
Vora el mar no hi ha altre indret
Semblant a tu, Lloret!
I és que cap té l’esclat de platges teves.
Així tens la cala Trons
i la màgica Boadella,
on diria que ma orella
sent el corn d’antics tritons.
I l’esplèndida Fenals,
plata pura i or del vell,
i en el teu mateix cancell
entre roques i penyals
la Caleta, resplendent, joiell.
I a més aquella que és un veritable encant,
amb flors granant-li a la sorra molt fina
i pins que hi baixen poc a poquet.
Es Santa Cristina aquest pulcre i molt rar brillant
que lluu amb els altres damunt de ta sina,
vila formosa com cap, que et dius Lloret!
Quin esplet el teu!
Tens al roquerar de Banys
un clapeix de xiques cales;
bocins són de paradís
aquells racons d’encís.
I del teu bell collar gemmes ben riques.
En lloc quasi agrest i lluny
riu la perla de Canyelles,
amb què tu bé t’enjoielles
car és peça d’alt encuny.
Tantes platges tens i tens,
si una bella l’altra més,
que mars i monts a través
el pregó n’han fet els vents
i ha arribat al més distant recés.
Fama molt justa puix que platja ets tota tu
vista d’enllà encepegada d’arena
i lluminosa com un gran far.
I així en descobrir-te el marí sap on és segur
i et crida amb goig saludant-te a veu plena:
Ets un tresor, vila de Lloret de mar!. |
