| Lletra | Curts:
Tot el poble era a la plaça per dansar,
vells i joves, animats d’un sol delit,
ple de joia, exultadora el pit.
Oh, festa d’amor, sota el dia clar!
Des de terres llunyanes, el record
la reviu encar, i vibra mon cor,
l’ultima sardana que bella fou per mi!
llavors que tos ulls em van dir:
Si a ma destra volguessis tu venir!
Llargs:
Vaig comprendre prest sa mirada
i prest enllaçàrem, trèmules, les mans,
i amb elles férem la lligada
dels amors no dits abans.
El compàs de la sardana
duia els peus, suaus i pausats,
però un ritme més fort menava
els cors, d’amor tots trasbalsats.
La guerra aprés m’allunyava
la seva imatge, son dolç mirar,
i a Déu demano pel meu retorn
amb la fe sempre avivada
per l’amor d’una mirada
i el plàcid record d’un bell jorn. |
