| Lletra | Tota la pau serena
de la sardana que ressona en la carena,
porta un perfum de roses
que el vent confon amb el xisclar de les aloses.
Fràgils dolceses duen
els ulls ardits dels balladors
que le perduren
i esguards plens d'alegria
jovent encès, que va seguint la seva via.
Vora el mar, aquest ressò
ens ha dut una il·lusiò
atrevida i juganera.
La sorra molla i fina
fa seu aquest cantar.
No es més que una quimera
passar la vida sense estimar
Com les onades
que venen delicades
l'arena molla i fina a acariciar
Que invita les parelles a sentir...
El joc de les mirades
haurà començat
serà tot alegria i serenitat.
L'esclat d'aquest nou dia
de llum i de sol,
al somni que fou somni
portarà consol.
Seguirem un non ritme,
el pols alentit
d'amor que omple la vida
fins a l'infinit.
Com aquestes onades
que han acariciat
i amb l’oreig de la tarda
la sorra han besat. |
