| Sardana | Planys |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Ambròs i Lloreda, Joan |
| Lletra | Com olímpic solitari un pi bell i alterós davant el mar milenari s’alça com un colós. Amb un gest graciós ens conta d’amors que ha cobricelat planys d’emigrant que s’enyora nits de forta tempestat. Corrandes enamorades fortes, joves i amb gran vigor li canten belle tonades de festeig i d’enyor. El pit ferm i amb gran braor t’oferim terra nostrada que ets sobirana en amor i d’encís engalanada. I enllà les fermes onades fent el seu etern fistó en queden com enjoiades amb l’eco de la cançó. En acabar-se a la posta el raig de sol cap el tard amb xiscladissa ben forta els ocells cerquen empar. I fer-li d’alfombra verdejant fent contrast blancura de molsa colorit florestar. Mentre el pi prop la mar salabrosa sent tots moments la cançó del vent que topa amb les ones fent remor d’un petó. Mollet del Vallès, primavera de 1934 |
| Quant. Lletres |