| Lletra | Curts:
N'és el Cim de les Agudes
cara al pla i fitant la mar
un gengant en les altures
un colós de roquisar.
El vent hi bat nit i dia
molt sovint hi cau el llamp
mes ell sempre és ferm vigia
d'un brau poble noble i gran.
Llargs:
I com blanca caputxeta
l'hivern de neu el guarneix,
és com randa molt fina
que l'embelleix.
El sol ben fort l'assolella
quan el bon temps ha arribat,
el cim pren color i grandesa
rojor que el sol li ha donat.
Allí un hom se sent més home
de llibertat sent neguit
la vida sembla més bona
ja que un hom sent l'infinit.
Nostra gran raça valenta
a semblança del cimal
amb fermesa ella n'és sempre
nissaga que no mor mai.
Dalt del Cim de les Agudes
eterna cançó s’oeix
del vent que amb sa força bufa
fent son gai triomfal fresseig.
La cançó és com la besada
que la terra li ha enviat
de la forja i de l'arada
de l'amor i la llibertat.
Mollet del Vallès, novembre de 1934 |
