| Lletra | Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang...
És preludi a la nit el bell cant dels infants
és la pau per l'esperit i repòs pels més grans.
Són a Reis i Nadal belles nits d'unió
ben a vora d'un foc gaies nits d'il·lusió.
Vetlles de caramelles amb joia cantades
són el pròleg de les nits estel·lades.
La nit de mar calma com un bressol
té els murmuris de vellut i de seda
i la lluna blanca com un llençol
de carícia d'argent fa bella cleda.
Ben a propet de la gran foguerada
són festejades les nits de revetlla
amb salts i jocs i crits de mainada,
cants de tenora i qoques d'ametlla.
I és sempre de nit l'eterna cançó:
"M'estimes?" demana un dels dos.
"T'estimo", la resposta feta amb ardor.
El tema és molt vell i és sempre d'amor.
Quina festassa la nit d'estiu ben calmosa.
Oidà! Que en resten encara de nits de color,
postes de sol rogenques amb color de taronja
i del most ls gran festa cap a la tardor.
LLuny sentim una tonada,
els petits tornen a cantar:
"A la plaça fan ballades
mare, deixeu-m'hi anar..."
Abbeville (França), agost de 1950 |
