| Lletra | Curts:
La neu fosa en degotall
fila avall per l'espadat
arquejant va el xeragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
que vol veure el sol lluent
el cel ample i el sorral.
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Llargs:
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns aïrats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d'arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.
Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l'àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Sempre mires endavant,
no torçant mai de camí
seguiràs donant exemple
d’entera sa i d’esperit.
Terrenys avall
déus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.
El poema d’on va sortir la sardana cantada es el següent:
AIGUA AVALL
Joan Ambròs i Lloreda
La neu fosa en degotall
fila avall per l'espadat
arquejant va el xeragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
car vol veure el so lluent
el cel ample i el sorral.
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns viats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d'arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.
Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l'àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Tenaç, envies endavant,
no torçant mai de camí
l'exemple a l'home donant
del què fer de l'esperit.
Terra avall
deus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.
Pont-Rémy (França), 11 de febrer de 1967. |
